La meditació no és un fi en si mateix, és solament un mitjà per dissoldre l’avidesa, l’odi i la ignorància, que són les causes que ens aparten de la Saviesa. Comentarem un capítol del llibre “La Mente Unica” del mestre Ch’an Huang-po.

Tots els Budes i tots els essers vivents son la Ment Única; no hi ha un altre Dharma que aquest. Aquesta ment no te principi, no sorgeix a la existència i no cessa de existir. No és ni blava i groga, no te forma ni aspecte, no pertany a les categories del esser o no-esser, no és antiga ni nova; no es ni llarga ni curta, ni gran ni petita, dons es troba fora de tota delimitació o designació, fora de tot intent per percebre-la o considerada com un objecte. És la realitat com a tal. Però a la més mínima reflexió, cauràs en les elucubracions. Sense límits i insondable, se la pot comparar amb l’espai vuit.

Així dons, aquesta Ment Única com a tal és el Buda i entre el Buda i els essers vivents no hi ha cap diferencia.