La meditació no és un fi en si mateix, és solament un mitjà per dissoldre l’avidesa, l’odi i la ignorància, que són les causes que ens aparten de la Saviesa.

Al final dediquem uns moments a comentar aspectes del Òctuple Noble Camí.

La pràctica requereix tres formes de “deixar”. Primer deixar al costat el jo, segons deixar al costat pensaments sobre objectius i tercer deixar de costat passat i futur. El jo es refereix a la noció de “meu” que tenim com a resultat de tenir un cos i una ment. “objectius” es refereix a crear expectatives sobre la practica. Passat i futur es refereix a les projeccions mentals de coses que ja no existeixen o que encara no han aparegut. Aquestes tres actituds creure en el jo, desig de beneficis i ser presoner del passat o del futur; formen el nucli central de la personalitat, i els elements essencials de la pròpia vàlua. Son les arrels del patiment, portant amb elles aflicció i esclavitud. Para experimentar los beneficiós de la meditació tenim que deixar al costat aquestes actituds.