Kombutxa: què és?

El kombutxa és una beguda fermentada, lleugerament carbonatada gràcies a fermentació natural i amb un gust entre àcid, dolç i avinagrat que recorda a la sidra o al cava.

El kombutxa està elaborat amb una base de te verd o negre, o combinacions d’aquests. A la infusió d’aquest, s’hi afegeix una colònia de llevats i bacteris, coneguda com a mare o SCOBY (Symbiotic Colony of Bacteria and Yeast) i sucre i es deixa fermentar durant una o dues setmanes.

Mà ensenyant la colònia SCOBY (Symbiotic Colony of Bacteria and Yeast) que es fa servir per fer el kombutxa

Compte amb el sucre!

El sucre és un ingredient imprescindible en l’elaboració de kombutxa. És el combustible dels microorganismes que s’encarreguen de la seva fermentació, que el transformen gairebé en la seva totalitat, per convertir-lo en àcids orgànics beneficiosos per a la salut… o així hauria de ser… Hi ha marques de kombutxa (la majoria!) que per donar-li un millor sabor afegeixen quantitats extra de sucre —la quantitat de sucre en aquestes varietats pot oscil·lar entre 10 i 15 g per ració, que equivaldria dues o tres culleradetes— i això fa que no sigui tan saludable com un podria pensar. El kombutxa natural no hauria de tenir un sabor gaire dolç, si en té vol dir que conté massa sucre!

A Molsa recomanem marques com Kombutxa, ja que té un contingut de sucre reduït. En concret, i gràcies a la seva exclusiva fermentació, que allarguen fins a 40 dies, la marca conté 1,8 grams de sucre per cada 100 mil·lilitres, una quantitat gairebé ínfima que el converteixen en una beguda realment saludable. Tan poc és el sucre que conté Kombutxa, que ni tan sols necessita refrigeració per a conservació ja que la fermentació no continua una vegada envasat.

A més, els productes de la marca Kombutxa estan fets per Mūn Ferments, una empresa petita que treballa de manera totalment artesanal. Actualment produeixen al Maresme, amb aigua del Pirineu i amb ingredients naturals, de primeríssima qualitat i ecològics. Kombutxa elabora en sis varietats diferents i envasa en vidre, un material absolutament segur, que, a més, és reciclable i reutilitzable 100%.

 

El kombutxa és una beguda detox?

Un dels efectes més notables que el kombutxa té sobre el cos humà és que ajuda a desintoxicar-lo. Això es deu principalment a tres coses:

  • El kombutxa conté quantitats substancials d’àcid sacàric, que aporta una capacitat extra de desintoxicació al fetge i que facilita el treball de l’àcid glucurònic que fabrica el nostre organisme.
  • El kombutxa conté bons bacteris i llevats que regulen la flora intestinal. Això, al seu torn, redueix la producció de beta-glucuronidasa, cosa que ajuda a que les toxines es moguin a través de l’intestí sense que siguin reabsorbides.
  • Els probiòtics en el kombutxa inclouen polifenols, que tenen propietats antioxidants i ajuden a reduir la inflamació.

Per tal d’aconseguir els efectes detox comentat a dalt és recomanable prendre un got de kombutxa al dia, però parlant clar, aquesta beguda fermentada no és un elixir miracle. Sense seguir una dieta equilibrada i fer exercici de manera regular, el kombutxa no t’ajudarà.

 

El kombutxa conté alcohol?

La cervesa i el vi es converteixen en alcohòlics durant el procés de fermentació. El mateix passa amb el kombutxa. La diferència és que aquesta beguda de te generalment conté menys d’un 0,5% d’alcohol i, per tant, tot i que sí que conté petites quantitats d’alcohol, no és considerada una beguda alcohòlica.

 

Història

El kombutxa ha estat consumida pels aficionats a la salut i el benestar durant mil·lennis.Va néixer el 220 aC al nord-est de la Xina. Els antics bevedors de kombutxa valoraven altament aquesta beguda per les seves propietats terapèutiques i l’utilitzaven per tractar problemes mèdics, com ara infeccions i problemes digestius.

Al Japó hi ha una llarga tradició de prendre kombutxa. El 414 dC, un metge anomenat Kombu, va portar el fong del kombutxa o SCOBY al Japó i el va utilitzar per curar els problemes digestius de l’emperador Inkyo. Posteriorment, els samurais en prenien per tenir més energia a les seves batalles.

A mesura que les rutes comercials es van expandir, el kombutxa va arribar a Rússia i després a altres zones de l’est d’Europa. Durant la segona guerra mundial, va ser introduït a Alemanya, i, en els anys cinquanta, es va fer popular a França i al nord d’Àfrica. Cap a la dècada de 1960, els científics suïssos van afirmar que el kombutxa era beneficiós per a l’intestí d’una forma similar al iogurt.

Actualment, el consum de kombutxa està molt estès als Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda, Sud-àfrica i el Regne Unit.