A Molsa ens encanten els productes ecològics i el món en què vivim. És per això que cada vegada que un dels nostres proveïdors canvia el seu sistema d’embalatge per un de més sostenible i lliure de plàstics procedents del petroli ens posem molt contents.

Aquest és el cas d’Urtekram, fabricant de productes de cosmètica natural i bio que trobaràs a les nostres botigues.

Durant el 2019, més del 85% de l’assortiment d’Urtekram ha passat ha utilitzar ampolles i tubs fets a base de canya de sucre. Això significa menys ús del plàstic convencional i més cura del nostre entorn.

Els nous envasos fets de canya de sucre són de polietilè vegetal i tenen la mateixa qualitat i durada que els envasos fets amb plàstic convencional. A més, són de naturalesa compostable i es poden reciclar.

 

Per què són sostenibles els envasos fets amb canya de sucre?

La canya de sucre és un recurs renovable, que absorbeix CO2 de l’aire. Fa més d’una dècada que es va descobrir que  el procés de captura de CO2 que es produeix de manera natural a les plantes té un paper important en la lluita contra les emissions d’efecte hivernacle i l’escalfament global. La vegetació ha ajudat a reduir 300 milions de tones de CO2 anuals de l’atmosfera i l’ha emmagatzemat de forma segura al sòl durant milers d’anys.

Investigacions demostren que la canya de sucre és la planta campiona pel que fa a la seva habilitat de capturar CO2. La canya de sucre pot capturar fins a 0,66 tones de CO2 per hectària i any.

 

Com es converteix la canya de sucre en envàs?

La canya de sucre és premsada, obtenint el suc utilitzat per fer sucre. La part sòlida restant abans era descartada però ara és recuperada per fer bioplàstic. Per a cada tona de canya de sucre utilitzada per fer envasos, s’absorbeixen aproximadament 2 tones de CO2 de l’aire.

 

Contribueix el consum de productes derivats de la canya de sucre a la pèrdua de l’Amazones?

És important remarcar que la canya de sucre utilitzada en la producció d’aquest tipus de bioplastic vegetal prové del Brasil. El sucre al Brasil es cultiva a milers de quilòmetres de la selva amazònica i, per tant, no contribueix a la pèrdua de l’Amazones.