El problema dels plàstics és un problema ben sabut i ben seriós. Cada any els europeus generem 25 milions de tones de residus de plàstic, però menys del 30 % són reciclats, segons informen fonts de la Comissió Europea. Avui en dia, a escala mundial, el plàstic representa el 85 % dels residus que trobem a les platges. A més, els plàstics arriben als nostres pulmons i als nostres plats en forma de microplàstics amb efectes desconeguts per a la nostra salut.

L’augment del consum d’aliments envasats amb plàstics és un gran contribuent al problema. Moltes empreses amb les quals treballem utilitzen el plàstic com a material d’empaquetatge. Inclús nosaltres, empaquetem alguns productes de la nostra marca pròpia Rel amb plàstic. Tots els envasos de plàstic, tant els nostres com els dels nostres proveïdors, són reciclables. Us demanem que si us plau els recicleu! A més a més, des de Molsa intentem promocionar el granel (a quasi totes les nostres botigues hi ha una secció de granel!), la nostra secció de fruites i verdures és lliure de plàstics, apostem pel vidre sempre que podem (els brous, salses i espècies Rel estan envasats en vidre) i les nostres bosses són compostables.

El problema dels plàstics és gegantí. És per això que ens va posar molt contents saber que recentment un grup de científics nord-americans i britànics van crear per casualitat un enzim mutant que es menja el plàstic. Concretament, és capaç de descompondre en qüestió de dies el plàstic PET (politereftalat d’etilè), un dels tipus de plàstic més comuns i contaminants.

Aquest descobriment és un esdeveniment de gran celebració, doncs si ve hem d’aconseguir un consum responsable amb un 100% de reciclatge, el descobriment pot ajudar a solucionar la crisi global de contaminació dels oceans generada pels plàstics. Els PET poden persistir durant centenars d’anys en el medi ambient, però aquest enzim els podria dissoldre per eliminar-los a gran escala.

Investigadors de la Universitat de Portsmouth, Gran Bretanya, i del Laboratori Nacional d’Energies Renovables dels Estats Units van fer el descobriment per casualitat mentre examinaven l’estructura d’un bacteri descobert el 2016 en un abocador de residus del Japó, que es va veure que generava un enzim que es menjava el plàstic. Els científics van decidir ajustar l’estructura de l’enzim afegint-hi aminoàcids, per observar com evolucionava, i el que van aconseguir és millorar la seva capacitat de digerir el plàstic.

Actualment, els investigadors treballen per millorar encara més l’eficàcia de l’enzim i poder aplicar-lo a processos industrials, on podria descompondre el plàstic en una fracció del temps.

McGeehan, director de l’Institut de Ciències Biològiques i Biomèdiques de l’Escola de Ciències Biològiques de Portsmouth, va dir: “Tots podem jugar un paper important en el tractament del problema plàstic, però la comunitat científica–que en definitiva és la creadora d’aquests “materials meravellosos”– ara utilitza tota la tecnologia a la seva disposició per desenvolupar solucions reals”.

En relació amb aquest tema us recomanem el documental Un Oceano de Plàstico que explica de manera molt clara i interessant, a la vegada que impactant, el problema dels plàstics.

Aprofitem també per mencionar que des de Molsa defensem els següents principis: redueix el teu consum, reutilitza el que puguis i recicla el que no puguis reutilitzar.

Juntament amb un canvi de xip que vagi cap a un consum conscient basat en els principis mencionats, esperem que aquest descobriment de l’enzim “menjador de plàstics” acabi sent aplicat als nostres sistemes de processament de deixalles i contribueixi d’una manera efectiva i palpable a solucionar el problema dels plàstics.